L'educació del nostre futur

Si féssim una enquesta a tots els països europeus sobre quins són els deures més importants que l’Estat ha de complir, segur que un dels primers de la llista seria l’educació de les noves generacions. Tanmateix, la majoria dels països de la Unió Europea fa temps que tenen seriosos problemes en la formació de nens i joves. Unes proves irrefutables en són els resultats anuals dels informes PISA i el creixent atur juvenil que ronda més enllà del cinquanta per cent.

A més a més, el sistema educatiu actual acumula un altra disfunció, que és la falta d’adaptació de la totalitat dels estudiants al model educatiu perquè cada un té unes diferents habilitats mentals i característiques psicològiques. Una estudiant que està més capacitada per les matèries abstractes no pot ser avaluada únicament per si és capaç de memoritzar un llibre d’Història sencer. I el mateix per els casos contraris, no és just que un estudiant tingui una taca al currículum per no saber dibuixar un gerro, per exemple.

Totes aquestes consideracions vénen per abordar una sola qüestió: quin és el tipus d’educació que hem de tenir en el futur. El món es troba en procés de canvi convuls i constant tant sociològica, com política i econòmicament; la qual cosa vol dir que es crearan noves necessitats en la formació de les generacions futures. I aquestes calen ser cobertes.

Una de les necessitats de les que parlo és, per començar, la creació d’una base social de ciutadans amb capacitat crítica per a tots els àmbits de la vida en front de l’era de la informació i falta de coneixement. Seguidament, es necessita poder desenvolupar els punts forts de cada un dels alumnes tenint en compte la diversitat immensa del conjunt. Això per metria una millor adequació a les vocacions de cada un i al mercat laboral. I per últim, el creixement d’un interès per a la cultura i les arts per tal d’aconseguir una societat dinàmica i activa.

Sincerament, crec que és molt difícil poder abordar efectivament totes aquestes qüestions anteriors al mateix temps i amb reformes profundes i ràpides. De totes maneres, és possible anar fent passos vers els objectius descrits si adaptem el nostre model, dins d’un marc europeu, el tipus de mesures següents: concentració de l’educació dels infants en la lectura i escriptura correcta, el càlcul matemàtic, el desenvolupament de la creativitat i indispensablement el coneixement del nostre propi cos i ment.

En conseqüència, les matèries que tenim avui en dia no haurien d’existir tal i com són ara, i el contingut del treball per a la lectura i escriptura descrites seria la cultura, les arts, les humanitats i les ciències. Naturalment, tots els continguts haurien de ser adaptats a l’edat del alumnes. Seria també indispensable l’assistència de professionals de la psicologia per tal d’ajudar als estudiants a conèixer-se ells mateixos (intel·ligència emocional) i el seu entorn social.

És per això que si transformem el model educatiu en un sota aquestes pautes aconseguirem crear una nova generació capaç de buscar el seu benestar i ser veritables ciutadans.