Allò que sovint oblidem de la política

En els darrers anys, l'interès de la societat per la política i els afers de la nostra vida pública ha augmentat en una mesura inimaginable respecte a la que era fa uns deu anys. Això s’ha traduït en un increment dels debats sobre política i economia en tots els mitjans de comunicació i en els nostres cercles del dia a dia. Cada cop és més fàcil i més ràpid donar la nostra opinió sobre un tema i fer-ho públicament, cosa que en gran part és una gran notícia per la llibertat d'expressió i per tots nosaltres –Tot i que sovint genera males actituds, com les que hem pogut veure a vegades per Twitter-.

Tanmateix, he observat que en gran part quan expressem el que pensem (Tant per les tertúlies com pel carrer) ho fem en termes de blancs i negres, bons i dolents. Nosaltres i els del nostre entorn sempre ens considerem com a persones i exercim empatia per entendre-les com a tal; però en canvi, en moltes ocasions deixem de considerar els polítics o aquells que estan allunyats de les nostres posicions com a tals. Crec que és en aquest moment en el que cometem un greu error, ja que en tots els casos sempre estarem parlant d’éssers humans, tant aquells que hi estan directament implicats com aquells que es veuen afectats pel debat. Ara bé, demanar empatia per aquells que són representants polítics no vol dir rebaixar el nivell d’exigència professional sobre la seva feina; ni tampoc és per als qui discrepen amb tu vol dir ser benèvol amb els seus arguments. Es tracta de començar a entendre quins són els pensaments i raons dels que estan davant nostre, als qui els afecten el mateix tipus de coses que la resta de persones del món.

Sense excepcions, tothom té algun tipus de família, éssers estimats i amics, ambicions, vivències que ens han marcat, relacions entre les persones que conviuen als partits polítics o administracions, manies i preferències, etc. Tenir en compte i conèixer aquests aspectes antropològics (si es pot), sobretot dels polítics, farà que tinguem una versió més precisa d’allò sobre el que volem opinar, i per tant, podrem tenir opinions més formades del que ho serien anteriorment. No podem oblidar que tot aquell que entra en política és perquè pensa que pot millorar la seva societat o per defensar els interessos de la seva comunitat; així que malgrat sigui més difícil d’empassar, no existeixen els dimonis i els àngels en la vida real, i menys en política.

Estic del tot convençut que, si cada un fes aquest esforç per el mateix quan elabora la seva visió de les coses, aconseguiríem tenir un escrutini de la feina dels nostres representants molt més bona de la que exercim avui en dia. També ens serviria per prendre millors decisions en la vida a o per les nostres relacions personals amb la resta de la societat. És veritat que potser no seria un gran canvi, ja que per això es necessita tenir un sistema de balances de poder molt millor de les que tenim; però segur que seria una millora en un moment en la societat les necessita com necessitem l’oxigen per viure.